LA DOMUS, LA CASA SENYORIAL És la casa típica romana, encara que només una minoria de les famílies podia viure en una casa així. De tota manera la seva grandària i luxe varia molt segons les possibilitats de cada família. El cap de família era el dominus i la seva dona, la domina. Les cases estaven molt cuidades. N'hi havia de més i menys riques però en totes hi predominava la gran neteja i pulcritud. I d'això se n'ocupava la domina. La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. Es dividia en aquestes parts: - L'entrada estava elevada per uno o dues grades del nivell de la vorera del carrer i enmarcada per dues pilastras acabades en un capitells amb ornamentació variada. En la part interior d'aquestes columnes estaven les portes, que no s'obrien cap a l'exterior, como en Grècia amb gran perill per als vianants, sinó cap a l'interior. Abans de les portes, havia un petit espai anomenat VESTIBULUM. - S'anomenava FAUCES el tros de passadís que hi ha entre les portes i l'ATRI o pati interior. En les cases senyorials hi ha bancs de pedra junt al portal o FAUCES i donant immediatament a l'ATRI hi ha unes cortines que corren per a evitar mirades dels vianants cap a l'interior. Si es corden les cortines es pot veure des del carrer fins al fons.
- La porta pròpiament dita, s'anomenava FORIS, normalment estava formada per dues parts, en aquest cas s'anomenava VALVAE. A vegades, es presentaven dividides per la meitat, en sentit horitzontal, de forma que podien tancar-se les interiors per evitar l'entrada, per exemple, de gossos, i quedar-se obertes les superiors per il·luminar les FAUCES. - Les portes són fortes, de bronze o de fusta d'alzina, molt treballades. - No és extrany trobar en el paviment del vestíbul una llegenda de salutació ( salve, cave canem) sota la figura d'un gos en actitud d'atacar. Ves a compte amb el gos!!
- Per al món clàssic, la porta era algo sagrat. I el seu conjunt estava sota la protecció de diverses divinitats. Un serf es dedicava exclusivament a atendre la porta i a rebre, introduir i acompanyar les visites: el OSTIARIUS (el portero). - Des de les FAUCES es passa a l'ATRIUM. És l'enclau central de la casa al voltant del qual s'ordenen totes les habitacions. És el punt de reunió de la família. En ell rep el pater familias als seus clients. En ell hi trobem també la llar, el foc de la casa, el LARARIUM o altar domèstic (era un petit altar dedicat als déus de la llar) i les imatges dels avantpassats, imatges MAIORUM. L'ATRIUM és un pati quadrat, envoltat d'un pòrtic. Cap a ell estan inclinades les aigües de les teulades o COMPLUVIUM. (la part superior formada per les vessants inclinades). A la part central del paviment hi ha un petit estany que rep el nom d'IMPLUVIUM que o bé conserva l'aigua i la renova amb una fonteta o bé la deixa sortir per una obertura lateral direcció a una cisterna més profunda. 
- Els pòrtics de l'ATRI sovint s'adornaven amb columnes d'un sol bloc de màrmol d'alabastre. Totes les parets de l'ATRI es revestien de luxosos màrmols combinats amb boniques pintures al fresc i l'enteixinat tenia riques incrustacions. L'obertura de l'IMPLUVIUM es cobria amb luxosos toldos mòbils per filtrar la llum i peveters molt treballats cremaven perfums.
- A la paret de l'ATRI situada davant de la porta de l'entrada, s'obre el TABLINUM. És l'habitació del pater famílies. El TABLINUM no tenia portes, sinó que s'obria cap a l'ATRI, sostingut per luxoses pilastres i podria tancar-se amb cortines. Quan el bon temps ho permet, primavera o estiu, el TABLINUM queda obert en ambdós sentits. Aquí s'hi guarden els papers familiars, és l'arxiu. També és on es reben les visites i es converteix a vegades en l'escola familiar. En aquest cas doncs, hi havia armaris o llibreries. I fins i tot una cadira per al professor anomemanda CATHEDRA. 
- Les ALAE son dos recintes iguals que s'obren amb correspondència entre sí, a una i altre part de l'ATRI i a prop del TABLINUM.
- El ANDRÓN era un passadís que comunicava l'ATRI amb el PERISTIL.
- El PERISTIL, és un gran espai descobert, envoltat d'un pòrtic amb columnes, jardí i una font al mig. Al voltant del PERISTIL s'obren les habitacions de la família, per lo general molt més amplies i riques de les de l'ATRI. Quasi sempre hi ha torretes, rosers i plantes aromàtiques omplint l'ambient. També pel jardí hi ha estàtues de mil formes. Les parets estan cobertes de diferents tipus de màrmols.

- Les habitacions que envolten el peristil normalment són més grans que les de l'ATRI. Algunes tenen noms especials com EXEDRA, sala espaiosa, ben decorada, en la part extrema del PERISTIL, en correspondència amb el TABLINUM; serveix per rebre i conversar sobre temes de treball o discutir sobre assumptes polítics. - L'OECUS és una habitació íntima, segurament servia també com a menjador més ampli. S'hi podien encabir fins a 36 convidats repartits de forma que hi havien 9 en cada taula.
- El CUBICULUM només es destinava per a dormir. Presenta una ornamentació especial amb pintures murals de diversos colors i contingut. Normalment aquesta habitació es tancaba amb clau.
- El TRICLINIUM sorgeix a mida que la família es va enriquint. Aquesta serveix per a menjar, amb anterioritat es menjava en el TABLINUM. És una habitació força gran perquè s'hi menjava recolzat. Els TRICLINUM estaven luxosament decorats fustes, marfil, or, màrmol...També es podien trobar mosaics a la paret o al terra. *En les cases més riques n'hi havia un menjador per a l'hivern i un per a l'estiu.
-La CULINA. Al principi no n'hi ha i es cuina a l'ATRI. La CULINA es construeix de qualsevol manera amb uns fogons i poca cosa més. Estris per cuinar i alguna àmfora. El que crida més l'atenció és que no hi ha xemeneia i el fum omple tota l'habitació fins que pot escapar per alguna finestra o obertura situada al sostre.
- A les cases hi había un bany anomenat LAVATRINA que era l'habitació on es rentaven els braços i les cames tots els dies. El cos sencer se'l rentaven una vegada a la setmana. Estava situada a prop de la cuina per aprofitar el transport de l'aigua calenta.
- El REBOST, destinats a guardar les provisions, estaven orientats direcció nord per a que no entressin els rajos del sol i amb ells, els insectes.
- El vi i l'oli es conservaven en BODEGUES SUBTERRÀNIES a vegades en cubes com les nostres.
- La paraula TABERNA significa "tenda on s'hi ven alguna cosa", no només vi. Les seves mercaderies s'especificaven amb un adjectius: TABERNA SUTORIA, TABERNA VINARIA, TABERNA ARGENTARIA, TABERNA LIBRARIA, TABERNA CARNARIA... Aquestes tabernes amb el temps es van anar annexant a les domus. Molt sovint les botigues són petites i es compra des de fora. A les partes que donen al carrer s'hi poden trobar penjades mostres del que vénen. Amb freqüència hi figura el nom del botiguer sobre el dintell de la porta. Aquestes tavernes eren propietat de l'amo de la casa, però segurament la portava un llibert o un esclau. Per això algunes comunicaven amb els atris d'algunes domus.





|